Amb aquest apunt tanco de manera definitiva el bloc. Els apunts sobre les relacions entre les Illes Canàries i els Països Catalans continuaran al meu bloc degà Les aigües turbulentes (https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/).
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Entre les activitats programades destaca una ofrena floral, xerrades i tallers, un programa de lectures dramatitzades, conferències, una recopilació de publicacions per al fons bibliotecari, projeccions cinematogràfiques, rutes guiades i representacions escèniques. Programació que l'Organismo Autónomo de Cultura (OAC) continuarà nodrint fins al 2025, quan es compliran 180 anys del naixement, amb altres activitats i entitats per homenatjar l'escriptor.
A la presentació, l'alcalde de Santa Cruz, José Manuel Bermúdez, va repassar la vida de l'escriptor i va explicar-ne la rellevància i el llegat, alhora que va comentar que “seran dos anys d'activitats amb què podrem visibilitzar la figura de l'escriptor i enfortir els vincles institucionals amb altres entitats que també se sumaran a la celebració d'aquesta efemèride, entre les quals destaca el Cabildo de Tenerife i el Govern de Canàries a través de la Biblioteca Pública del Estado” i va comentar que “Santa Cruz té una relació especial amb la família del dramaturg, que ha deixat un enorme llegat cultural a la ciutat, que hem de difondre i cuidar”.
El regidor de Cultura, Santiago Díaz Mejías, va explicar que “el Centenari Guimerà s'ha dissenyat, després d'un profund treball del qual des d'Organisme ens en sentim molt orgullosos, com un projecte flexible en què s'aniran sumant activitats que visibilitzaran la figura d'un dels dramaturgs de la seva generació de més projecció internacional i ajudaran a posar-ho molt més en valor”, alhora que va presentar el logo del Centenari Guimerà, va fer un repàs de les activitats tancades, de moment, per commemorar aquesta efemèride, i va anunciar la creació dels premis "Ángel Guimerà de Teatro Joven" per "fomentar l'activitat teatral, reconèixer la tasca educativa dels tallers destinats al teatre, i preservar el nom i la rellevància d'Àngel Guimerà y Jorge a l'escena".
L´edil Santiago Díaz Mejías va donar pas a la projecció d´un vídeo amb paraules de suport de diferents institucions culturals que s'han fet ressò del projecte i que estaran presents al llarg de l´any com Carme Portacelli, actual directora del Teatre Nacional de Catalunya, Angels Santacana, coordinadora de la Casa Museu Àngel Guimerà, Joan Martori, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ramon Bacardit Santamaría, Comissari de l'any Guimerà, Toni Casares, de la Sala Beckett i de l'Obrador Internacional de Dramatúrgia, Anna Valls i Passola, Directora del Centre de Documentació, Raúl Moran, president de l'Associació Rèplica, Julio Hardisson Guimerá, Agustín Guimerá i Charo Guimerá, familiars d'Àngel Guimerà.
Per la seva banda, el conseller de Cultura del Cabildo de Tenerife, José Carlos Acha, va comentar que “era absolutament impossible que el Cabildo, des de l'àrea de Cultura, no participés ni programés activitats relacionades amb aquesta efemèride” i va avançar que “s'ha fet un vídeo sobre Ángel Guimerà que es projectarà a la Biblioteca Canària” i que “el 24 de maig hi haurà una conferència de Xavier Alberti, que és actual dramaturg de la Companyia Nacional de Teatre, a més d'autor del llibre Ángel Guimerà, home simbòlic” .
El director general d'Innovació Cultural i Indústries Creatives del Govern de les Canàries, Cristóbal de la Rosa, va assenyalar que “és important difondre la figura d'Àngel Guimerà, nom que porta aquest teatre, el més important de Tenerife” i va lloar “la decisió de l'Ajuntament de Santa Cruz d'impulsar actes en honor al dramaturg durant dos anys”.
Finalment, l'actriu i directora artística d'Estudio Guimerá, Aranza Coello, va afegir que “aquest programa d'actes són una oportunitat per a la ciutat, per a les Canàries i per al món, per entendre un gran desconegut que ha deixat un gran llegat fora de les nostres fronteres, i que és un pou de saviesa del qual es desconeix la seva vida i la seva obra” i va explicar que “Estudio Guimerá és una proposta per explicar què és Guimerà avui i per poder apostar per les dramatúrgies contemporànies”.
Projectes
L'Organismo Autónomo de Cultura i l'Instituto Municipal de Atenció Social (IMAS) seguiran desenvolupant el programa Guimerá Vital, que apropa la programació teatral, l'exhibició i els processos creatius a joves i grans de Santa Cruz. Una iniciativa impulsada pel teatre Guimerà, en el marc de la convocatòria de la tercera edició del Projecte Ornitorinc, de la Xarxa Espanyola de Teatres, Auditoris, Circuits i Festivals de titularitat pública.
“Estudio Guimerá” és un altre dels projectes a desenvolupar. Consisteix en un sistema de treball de creació i interpretació artística, investigació i innovació cultural que té sis anys de testeig i que té com a base espais escènics de l'entitat del teatre Guimerà. Posseeix sis passos metodològics (formulació, hipòtesi, contrast, estat de la qüestió, assaig i error i validació), la participació activa del públic és la seva pedra angular i els assaigs i errors seran la mostra més evident d'aquest fet.
El Fons Antic de la Biblioteca Municipal Central de Santa Cruz de Tenerife compta amb un gran patrimoni amb edicions de més de cent anys d'antiguitat. Hi ha a més manuscrits i documents de gran interès històric que mereixen una especial atenció de conservació. Però, a més, compta amb publicacions en castellà de l'obra d'Àngel Guimerà y Jorge que podran ser consultades, entre les quals destaquen La hija del mar, La loca, Mar y Cielo, María Rosa, La miralta, El perro de la casa, El padre Juanico, La pecadora, La reina joven i Tierra Baja.
A més, amb l'objectiu d'enfortir i difondre la figura de l'escriptor, l'Organismo Autónomo de Cultura (OAC) impulsa la creació dels premis “Ángel Guimerà de Teatro Joven”. Uns guardons que es concediran anualment per premiar i reconèixer la qualitat de les produccions teatrals joves més destacades.
Tota la programació es podrà consultar a l'apartat “Centenario Guimerà” del web del mateix teatre www.teatroguimera.com, a www.santacruzcultura.es i a l'aplicació mòbil CulturaSC, que s'aniran actualitzant constantment.
[Informació i imatge: santacruzdetenerife.es, 29.4.2024]
Entre las actividades programadas destaca una ofrenda floral, charlas y tallares, un programa de lecturas dramatizadas, conferencias, una recopilación de publicaciones para el fondo bibliotecario, proyecciones cinematográficas, rutas guiadas y representaciones escénicas. Programación que el Organismo Autónomo de Cultura (OAC) seguirá nutriendo hasta 2025, cuando se cumplirán 180 años de su nacimiento, con otras actividades y entidades para homenajear al escritor.
En la presentación, el alcalde de Santa Cruz, José Manuel Bermúdez, repasó la vida del escritor y explicó su relevancia y su legado, a la vez que comentó que “serán dos años de actividades con las que podremos visibilizar la figura del escritor y fortalecer los vínculos institucionales con otras entidades que también se sumarán a la celebración de esta efeméride, entre las que destaca el Cabildo de Tenerife y el Gobierno de Canarias a través de la Biblioteca Pública del Estado” y comentó que “Santa Cruz tiene una especial relación con la familia del dramaturgo, que ha dejado un enorme legado cultural en la ciudad, que tenemos que difundir y cuidar”.
El concejal de Cultura, Santiago Díaz Mejías, explicó que “Centenario Guimerá se ha diseñado, tras un profundo trabajo del que desde Organismo nos sentimos muy orgullosos, como un proyecto flexible en el que se irán sumando actividades que visibilizarán la figura de uno de los dramaturgos de su generación de mayor proyección internacional y ayudarán a ponerlo mucho más en valor”, a la vez que presentó el logo del Centenario Guimerá, hizo un repaso de las actividades cerradas, por el momento, para conmemorar esta efeméride, y anunció la creación de los premios “Ángel Guimerá de Teatro Joven” para “fomentar la actividad teatral, reconocer la labor educativa de los talleres destinados al teatro, y preservar el nombre y relevancia de Àngel Guimerà i Jorge en la escena”.
El edil Santiago Díaz Mejías dio paso a la proyección de un vídeo con palabras de apoyo de diferentes instituciones culturales que se han hecho eco del proyecto y que estarán presentes a lo largo del año como Carme Portacelli, actual directora del Teatre Nacional de Catalunya, Angels Santanaca coordinadora de la Casa Museu Àngel Guimerà, Joan Martori, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ramon Bacardit Santamaria, Comisario del año Guimerà, Toni Casares, de la Sala Beckett y del Obrador Internacional de Dramatúrgia, Anna Valls i Passola, Directora del Centre de Documentació, Raúl Moran, presidente de la Asociación Réplica, Julio Hardisson Guimerá, Agustín Guimerá y Charo Guimerá, familiares de Àngel Guimerà.
Por su parte, el consejero de Cultura del Cabildo de Tenerife, José Carlos Acha, comentó que “era absolutamente imposible que el Cabildo, desde el área de Cultura, no participara ni programara actividades relacionadas con en esta efeméride” y adelantó que “se ha hecho un vídeo sobre Àngel Guimerà que se proyectará en la Biblioteca Canaria” y que “el 24 de mayo habrá una conferencia de Xavier Alberti, que es actual dramaturgo de la Compañía Nacional de Teatro, además de autor del libro Ángel Guimerá, hombre simbólico.
El director general de Innovación Cultural e Industrias Creativas del Gobierno de Canarias, Cristóbal de la Rosa, señaló que “es importante difundir la figura de Àngel Guimerà, nombre que lleva este teatro, el más importante de Tenerife” y alabó “la decisión del Ayuntamiento de Santa Cruz de impulsar actos en honor al dramaturgo durante dos años”.
Por último, la actriz y directora artística de “Estudio Guimerá”, Aranza Coello, añadió que “este programa de actos son una oportunidad para la ciudad, para Canarias y para el mundo, para entender a un gran desconocido que ha dejado un gran legado fuera de nuestras fronteras, y que es un pozo de sabiduría del que se desconoce su vida y su obra” y explicó que “Estudio Guimerá es una propuesta para explicar qué es Guimerà hoy y para poder apostar por las dramaturgias contemporáneas”.
Proyectos
El Organismo Autónomo de Cultura y el Instituto Municipal de Atención Social (IMAS) seguirán desarrollando el programa “Guimerá Vital”, que acerca la programación teatral, la exhibición y los procesos creativos a jóvenes y mayores de Santa Cruz. Una iniciativa impulsada por el Teatro Guimerá, en el marco de la convocatoria de la tercera edición del Proyecto Ornitorrinco, de la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública.
“Estudio Guimerá” es otro de los proyectos a desarrollar. Consiste en un sistema de trabajo de creación e interpretación artística, investigación e innovación cultural que cuenta con seis años de testeo y que tiene como base espacios escénicos de la entidad del Teatro Guimerá. Posee seis pasos metodológicos (formulación, hipótesis, contraste, estado de la cuestión, ensayo y error y validación), la participación activa del público es su piedra angular y los ensayo y error serán la muestra más evidente de este hecho.
El Fondo Antiguo de la Biblioteca Municipal Central de Santa Cruz de Tenerife cuenta con un gran patrimonio, con ediciones de más de cien años de antigüedad. Existen además manuscritos y documentos de gran interés histórico que merecen una especial atención de conservación. Pero, además, cuenta con publicaciones en castellano de la obra de Àngel Guimerà i Jorge que podrán ser consultadas, entre las que destacan La hija del mar, La loca, Mar y cielo, María Rosa, La miralta, El niño judío, El perro de la casa, El padre Juanico, La pecadora, La Reina joven y Tierra baja.
Además, con el objetivo de fortalecer y difundir la figura del escritor, el Organismo Autónomo de Cultura (OAC) impulsa la creación de los premios “Ángel Guimerá de Teatro Joven”. Unos galardones que se concederán anualmente para premiar y reconocer la calidad de las producciones teatrales jóvenes más destacadas.
Toda la programación se podrá consultar en el apartado “Centenario Guimerá” de la web del propio teatro www.teatroguimera.com, en www.santacruzcultura.es y en la aplicación móvil CulturaSC, que se irán actualizando constantemente.
El pasado jueves el Museo Canario inició la temporada anual que bajo el título "Una noche en el Museo" organiza para dar a conocer al gran público el funcionamiento del propio museo y también del pasado del archipiélago, mediante actividades lúdicas, pedagógicas o participativas.
La primera de estas actividades ("Un Museo vivo"), a la cual asistí, consistió en la presentación de los nuevos recursos tecnológicos implantados en las salas de exposición para enriquecer la experiencia de la visita. Son las maquetas AR, unas innovaciones especialmente pensadas para un público infantil y adolescente, tal y como apuntó la presentadora de la visita guiada. Explicado de forma muy pedestre, se trata de unos cuadros situados en dos maquetas y en el suelo de cada sala donde, al modo de unos códigos QR, es necesario dirigir el dispositivo personal (móvil o tableta) para que en la pantalla aparezca una escena relacionada con la temática de la sala, siempre sobre formas de vida del período precolonial (vivienda, alimentación, herramientas...) en forma de realidad virtual.
La visita guiada derivó, inevitablemente, en un recorrido por todas las salas más allá de la estricta presentación de la novedad informática, por lo que tuvimos la oportunidad de contemplar de nuevo la riquísima colección museística, incluidas las momias y la sorprendente sala de las calaveras, siempre con las explicaciones de la presentadora.
[Imagen: laprovincia.es / DLP]
Dijous passat el Museo Canario ha iniciat la temporada anual que sota el títol "Una noche en el Museo" organitza per a donar a conèixer al gran públic el funcionament del propi museu i de retruc el passat de l'arxipèlag, mitjançant activitats lúdiques, pedagògiques o participatives.
La primera d'aquestes activitats ("Un Museo vivo"), a la qual vaig assitir, va consistir en la presentació dels nous recursos tecnològics implantats a les sales d'exposició per enriquir l'experiència de la visita. Son les maquetes AR, unes innovacions especialment pensades per a un públic infantil i adolescent, tal com va apuntar la presentadora de la visita guiada. Explicat de manera molt pedestre, es tracta d'uns quadres situats en dues maquetes i al terra de cada sala on, a la manera d'uns codis QR, cal dirigir el dispositiu personal (mòbil o tauleta) perquè a la pantalla aparegui una escena relacionada amb la temàtica de la sala, sempre sobre formes de vida del període precolonial (habitatge, alimentació, eines...) en forma de realitat virtual.
La visita guiada va derivar, inevitablement, en un recorregut per totes les sales més enllà de l'estricta presentació de la novetat informàtica, de manera que vam tenir l'oportunitat de contemplar novament la riquíssima col·lecció museística, incloses les mòmies i la sorprentent sala de les calaveres, sempre amb les explicacions de la presentadora.
[Imatge: laprovincia.es/DLP]
[Imágenes: govern.cat y escriptors.cat]
El proper 18 de juliol farà cent anys de la mort d’Àngel Guimerà. Per commemorar-ho com cal, el Govern de la Generalitat ha decretat l’Any Àngel Guimerà, que serà impulsat i coorganitzat per la institució Lletres Catalanes i l’Ajuntament del Vendrell i comisariat per Ramon Bacardit. El compte obert per tal motiu a Twitter/X (@AnyAngelGuimera) informa que l’objectiu de l’Any és “donar a conèixer tota la seva obra com a dramaturg, la seva vessant com a poeta i el paper determinant com a verbalitzador del catalanisme i activista a favor dels drets humans”. Pel que fa a la web oficial (cultura.gencat.cat), insisteix en aquesta triple condició de Guimerà com a dramaturg, poeta i activista catalanista, a la vegada que ofereix dades biogràfiques i anuncia els primers actes programats.
[Imatges: govern.cat i escriptors.cat]
I malgrat la popularitat d'alguns fragments, personatges o motius, la sarsuela és un gran desconegut per al gran públic. El Seminari ja conclòs ha servit per conèixer-ne més detalls, la seva trajectòria històrica, els seus subgèneres, els compositors, els lletristes (grans oblidats), els escenaris... Potser el que més em va cridar l'atenció és el descobriment a la Biblioteca Nacional, per part de la pròpia Isabel Saavedra, d'un llibret de Lope de Vega amb la inscripció "zarzuela" anterior a la construcció del palau del mateix nom (on viu el rei espanyol) i que és d'on es considerava que procedia el nom.
Al desconeixement hi ha contribuït sens dubte la mirada condescendent amb què ha estat tractada per segons quins sectors. Considerada tradicionalment un gènere menor (en relació a l'òpera) per popular, es creu erròniament que és exclusivament madrilenya; si bé moltes de les sarsueles més conegudes desprenen un aroma inequívocament chulapón, tots els territoris en poden presumir, incloses la catalana Cançó d'amor i de guerra. No li ha fet cap favor ser coneguda comunament com a género chico, que per cert és només un subgènere de la sarsuela, com bé s'encarregà de recalcar-nos Saavedra.
Per què no es programa més sarsuela? Gènere omnipresent durant el segle XIX, gaudí fins la guerra de 1936 de molt predicament entre el gran públic, però hagué de competir successivament amb les noves formes d'entreteniment, el cinematògraf, les varietats... Però no ha caigut en l'oblit: a Las Palmas, l'associació Amigos Canarios de la Zarzuela, fundada fa trenta anys, porta diverses obres als escenaris cada temporada. Enguany, La del manojo de rosas i El barbero de Sevilla, a més d'una gala lírica.
***
Durante cuatro miércoles del mes de octubre, y organizado por la Fundación Internacional Alfredo Kraus, se celebró en el Museo Canario de Las Palmas el Seminario "Aproximación a la zarzuela: del siglo XVII al XX". El seminario corrió a cargo de la profesora Isabel Saavedra Robaina, que el año pasado conocimos en otro (dedicado en ese caso a la ópera) y que tiene la virtud de hacer las conferencias de lo más amenas, ya que combina las explicaciones (de forma distendida y simpática) con fragmentos musicales que ilustran la materia a tratar. En este caso eran vídeos de conocidos coros, arias o dúos de famosas zarzuelas. ¿Quién no ha cantado o canturreado alguna vez "fiel espada triunfadora...", "a beber, a beber ya apurar..." o "por el calle de Alcalá, con la falda almidoná..."?
Y pese a la popularidad de algunos fragmentos, personajes o motivos, la zarzuela es un gran desconocido para el gran público. El Seminario ya concluido ha servido para conocer más detalles, su trayectoria histórica, sus subgéneros, los compositores, los letristas (grandes olvidados), los escenarios... Quizás lo que más me llamó la atención es el descubrimiento en la Biblioteca Nacional, por parte de la propia Isabel Saavedra, de un libreto de Lope de Vega con la inscripción "zarzuela" anterior a la construcción del palacio del mismo nombre (donde vive el rey español) y que es de donde se consideraba que procedía el nombre.
Al desconocimiento ha contribuido sin duda la mirada condescendiente con la que ha sido tratada por según qué sectores. Considerada tradicionalmente un género menor (en relación a la ópera) por popular, se cree erróneamente que es exclusivamente madrileña; si bien muchas de las zarzuelas más conocidas desprenden un aroma inequívocamente chulapón, todos los territorios pueden presumir, incluídas la catalana Cançó d'amor i de guerra. No le ha hecho ningún favor ser conocida comúnmente como "género chico", que por cierto es sólo un subgénero de la zarzuela, como bien se encargó de recalcarnos Saavedra.
¿Por qué no se programa más zarzuela? Género omnipresente durante el siglo XIX, gozó hasta la guerra de 1936 de mucho predicamento entre el gran público, pero tuvo que competir sucesivamente con las nuevas formas de entretenimiento, el cinematógrafo, las variedades... Pero no ha caído en el olvido: en Las Palmas, la asociación Amigos Canarios de la Zarzuela, fundada hace treinta años, lleva varias obras a los escenarios cada temporada. Este año, La del manojo de rosas y El barbero de Sevilla, además de una gala lírica.
[Imatge: aczrzuela.com]
Amb el títol Persistent i equilibrat acabo de publicar a l'editorial Bubok un nou llibre d'apunts dels meus tres blocs (Les aigües turbulentes, Via a via i Neigà), els apareguts entree l'1 de gener de 2022 i el 31 de juliol de 2023. Es tracta del 13è recull d'una col·lecció iniciada ja fa anys amb Patates i creïlles. Qui vulgui saber el perquè del títol del llibre (que té dues lectures) haurà de cercar-lo en el seu contingut.
Disponible a Bubok en llibre físic (9,15 €) i en e-book (de franc).
Arrel de l'erupció del volcà de La Palma, un grup d'afectats decidí impulsar una llei de volcans mitjançant una iniciativa legislativa popular (ILP). La idea neix de la constatació que no hi ha cap norma d'aquest rang que reguli un pla d'acció en casos de catàstrofe volcànica i, conseqüentment, no es reconeixen suficientment els drets dels afectats en relació als seus patrimonis, habitatges, negocis o activitats econòmiques. La futura llei pretén també establir els protocols d'actuació davant de successos com el de La Palma.
Les Canàries, territori volcànic per excel·lència, és especialment sensible a la possibilitat d'aquests esdeveniments. La ILP havia de presentar-se en un principi davant del Parlament de Canàries però raons competencials obliguen a fer-ho davant del Congrés de Diputats, segons m'explicà un dels promotors el dia que vaig anar a deixar les meves dades personals i estampar la meva signatura per unir-me als altres 15.000 ciutadans necessaris perquè la iniciativa continuï endavant en el seu llarg i feixuc recorregut processal i parlamentari.
Qui tingui interès en el tema pot entrar a la web ilpvolcanescanarias.es, on trobarà informació sobre la iniciativa i el text íntegre de la proposta de llei, l'article 1 de la qual diu textualment:
"1.L'objecte d'aquesta norma és establir les mesures necessàries per a la reconstrucció i la recuperació social, econòmica i ambiental de l'espai territorial afectat per l'erupció i les bugades de lava d'un volcà a l'àmbit territorial afectat, i, atès el seu impacte sobre la societat i l'economia insulars, de l'illa en conjunt."
***
A raíz de la erupción del volcán de La Palma, un grupo de afectados decidió impulsar una ley de volcanes mediante una iniciativa legislativa popular (ILP). La idea nace de la constatación de que no existe ninguna norma de este rango que regule un plan de acción en casos de catástrofe volcánica y, consecuentemente, no se reconocen suficientemente los derechos de los afectados en relación con sus patrimonios, viviendas, negocios o actividades económicas. La futura ley pretende también establecer los protocolos de actuación frente a sucesos como el de La Palma.
Canarias, territorio volcánico por excelencia, es especialmente sensible a la posibilidad de estos acontecimientos. La ILP debía presentarse en un principio ante el Parlamento de Canarias pero razones competenciales obligan a hacerlo ante el Congreso de Diputados, según me explicó uno de los promotores el día que fui a dejar mis datos personales y estampar mi firma para unirme a los otros 15.000 ciudadanos necesarios para que la iniciativa siga adelante en su largo y fastidioso recorrido procesal y parlamentario.
Quien tenga interés en el tema puede entrar en la web ilpvolcanescanarias.es, donde encontrará información sobre la iniciativa y el texto íntegro de la propuesta de ley, cuyo artículo 1 dice textualmente:
"1.El objeto de esta norma es establecer las medidas precisas para la reconstrucción y recuperación social, económica y ambiental del espacio territorial afectado por la erupción y las coladas de lava de un volcán en el ámbito territorial afectado, y, dado su impacto sobre la sociedad y la economía insulares, de la isla en su conjunto."
[Imatge: elvalledearidane.com]
La Finca el Mocanal-Bodega San Juan, situada a Santa Brígida, a quinze minuts de Las Palmas, és una destinació inexcusable per a tots els afeccionats a l'enoturisme ja que és un dels patrimonis històrics vitivinícoles més importants de l'illa de Gran Canària. Fou fundada el 1912 per membres de la família Millán, emparentats amb els poderosos Quegles (descendents, per cert, del mallorquí Rafael Quegles), i durant cinc generacions han conreat les vinyes per produir de forma artesanal, ecològica i limitada uns vins que avui es serveixen als millors restaurants i s'exporten a l'estranger.
La Bodega San Juan organitza visites guiades que inclouen un recorregut per les vinyes, les instal·lacions (amb les maquinàries i tecnologies d'èpoques passades) i les botes, a més d'una cata de vins. També hi ha la possibilitat de celebrar-hi convencions i esdeveniments socials. Ahir dijous vaig tenir l'oportunitat de visitar-la i tastar un dels seus vins, concretament un Mocanal, collita 2021, de 12,5º de graduació i fet amb les varietats Listán Negro i Negramoll, "persistent, fresc, suggerent i equilibrat", segons afirma la bodega. Ho vaig fer acompanyat d'olives i formatge (i de l'excel·lent grup de voluntaris de l'ONCE, raó de la meva presència). Una tarda perfecta.
***
La Finca Mocanal-Bodega San Juan, situada en Santa Brígida, a quince minutos de Las Palmas, es un destino inexcusable para todos los aficionados al enoturismo ya que es uno de los patrimonios históricos vitivinícolas más importantes de la isla de Gran Canaria. Fue fundada en 1912 por miembros de la familia Millán, emparentados con los poderosos Quegles (descendientes, por cierto, del mallorquín Rafael Quegles), y durante cinco generaciones han cultivado los viñedos para producir de forma artesanal, ecológica y limitada unos vinos que hoy se sirven en los mejores restaurantes y se exportan al extranjero.
La Bodega San Juan organiza visitas guiadas que incluyen un recorrido por los viñedos, las instalaciones (con las maquinarias y tecnologías de épocas pasadas) y los toneles, además de una cata de vinos. También existe la posibilidad de celebrar convenciones y eventos sociales. Ayer jueves tuve la oportunidad de visitarla y degustar uno de sus vinos, concretamente un Mocanal, cosecha 2021, de 12,5º de graduación y hecho con las variedades Listán Negro y Negramoll, "persistente, fresco, sugerente y equilibrado", según afirma la bodega. Lo hice acompañado de aceitunas y queso (y del excelente grupo de voluntarios de la ONCE, razón de mi presencia). Una tarde perfecta.
[Imatge: turismosantabrigida.net]
Programada dins del cicle "Diversidad, Igualdad y Cultura" de la Filmoteca Canaria, oportunament en vigílies del 28 de juny, ahir es projectà al Teatro Guiniguada l'òpera prima d'Ismael Cabrera Calima rosa, un documental que recull set històries (una per cada illa canària) de persones LGTB, col·lectiu sistemàticament silenciat i marginalitzat. En totes elles afloren la pèrdua, l'autodescobriment, la capacitat de superació, la incomprensió social o familiar i els treballs marginals. En paraules del seu director, el film "aposta completament per la llibertat, la diversitat i per la continuïtat d'uns drets que hem de seguir defensant".
Vam conèixer trajectòries tan dispars (i alhora amb molts punts en comú) com la d'una lesbiana d'El Hierro, una transsexual de Gran Canària o una parella de gais de Lanzarote amb un fill adoptat. Especialment colpidors són els capítols dedicats a La Gomera (la memòria popular sobre José, nascut amb trets d'hermafroditisme) i Fuerteventura (amb fragments d'una entrevista al darrer reclòs al penal de Tefía, cruel destinació dels vagos y maleantes).
La pel·lícula em va agradar molt: a més de l'atractiva manera de plantejar una temàtica de perpètua (i necessària) actualitat, la vaig trobar tècnicament molt ben feta. Per a l'anècdota personal queda el fet que a la sala, just al meu costat, s'assegué l'Elena, la transsexual a què ja he fet referència, una dona amb una trajectòria personal complicada, plena de vicissituds i superacions, un model a respectar i admirar. Fou llargament ovacionada a l'acabar la projecció. Un honor tenir-la de fugaç veïna.
***
Programada dentro del ciclo "Diversidad, Igualdad y Cultura" de la Filmoteca Canaria, oportunamente en vísperas del 28 de junio, ayer se proyectó en el Teatro Guiniguada la ópera prima de Ismael Cabrera Calima rosa, un documental que recoge siete historias (una por cada isla canaria) de personas LGTB, colectivo sistemáticamente silenciado y marginalizado. En todas ellas afloran la pérdida, el autodescubrimiento, la capacidad de superación, la incomprensión social o familiar y los trabajos marginales. En palabras de su director, el filme "apuesta completamente por la libertad, la diversidad y por la continuidad de unos derechos que debemos seguir defendiendo".
Conocimos trayectorias tan dispares (ya la vez con muchos puntos en común) como la de una lesbiana de El Hierro, una transexual de Gran Canaria o una pareja de gays de Lanzarote con un hijo adoptado. Especialmente conmovedores son los capítulos dedicados a La Gomera (la memoria popular sobre José, nacido con rasgos de hermafroditismo) y Fuerteventura (con fragmentos de una entrevista al último recluido en el penal de Tefía, cruel destino de los vagos y maleantes).
La película me gustó mucho: además de la atractiva forma de plantear una temática de perpetua (y necesaria) actualidad, la encontré técnicamente muy bien hecha. Para la anécdota personal queda el hecho de que en la sala, justo a mi lado, se sentó Elena, la transexual a la que ya he hecho referencia, una mujer con una trayectoria personal complicada, llena de vicisitudes y superaciones, modelo a respetar y admirar. Fue largamente ovacionada al acabar la proyección. Un honor tenerla de fugaz vecina.
[Imatge: lpafilmfestival.com]
Sota aquest títol, el Centro de Cultura Audiovisual del Cabildo de Gran Canaria inicià el passat 18 de maig un interessantíssim cicle de cinema on les pel·lícules han estat proposades pels directors canaris més significatius. Ahir dia 25 es projectà Doce hombres sin piedad (12 Angry Men), de Sidney Lumet, amb la presència del director "seleccionador", Armando Ravelo. Al final del passi aquest explicà els motius que el dugueren a apadrinar la pel·lícula, tant de tipus formal com de contingut, que donaren lloc posteriorment a un llarg i animat debat amb el públic assistent a la sala. Com és sabut, planteja els dubtes que suscita en dotze membres d'un jurat popular la decisió de declarar culpable o no un noi acusat d'assassinat, i dels enfrontaments entre les personalitats, les emocions i les deduccions racionals de tots ells.
Ravelo (Las Palmas, 1982) és un cineasta canari ja consolidat. Fundador del Proyecto Bentejui (2012), que "treballa per contar històries des de Canàries per al món, buscant l'essència illenca", segons resa la seva web, ha plasmat aquests objectius en diversos llargmetratges o curts. És conegut sobretot pel seu darrer film, La piel del volcán (2021), amb el qual va rebre quatre nominacions als premis Goya i va concitar èxit de crítica i públic.
El cicle, que durarà fins el 4 de gener de 2024 (!), ens oferirà obres mestres tant atractives com Ciudadano Kane, El crepúsculo de los dioses, Los espigadores y la espigadora, Ginger y Fred, El ángel exterminador, El verdugo, 2001: Una odisea del espacio i moltes altres. Sempre en dijous, a les 19 hores, amb entrada gratuïta fins a completar l'aforament. Procurarem no perdre'ns-les.
***
Bajo este título, el Centro de Cultura Audiovisual del Cabildo de Gran Canaria inició el pasado 18 de mayo un interesantísimo ciclo de cine en el que las películas han sido propuestas por los directores canarios más significativos. Ayer día 25 se proyectó Doce hombres sin piedad (12 Angry Men), de Sidney Lumet, con la presencia del director "seleccionador", Armando Ravelo. Al final del pase éste explicó los motivos que le llevaron a apadrinar la película, tanto de tipo formal como de contenido, que dieron lugar posteriormente a un largo y animado debate con el público asistente a la sala. Como es sabido, plantea las dudas que suscita en doce miembros de un jurado popular la decisión de declarar culpable o no a un chico acusado de asesinato, y de los enfrentamientos entre las personalidades, las emociones y las deducciones racionales de todos ellos.
Ravelo (Las Palmas, 1982) es un cineasta canario ya consolidado. Fundador del Proyecto Bentejui (2012), que "trabaja para contar historias desde Canarias para el mundo, buscando la esencia isleña", según reza su web, ha plasmado estos objetivos en varios largometrajes o cortos. Es conocido sobre todo por su último filme, La piel del volcán (2021), con el que recibió cuatro nominaciones a los premios Goya y concitó éxito de crítica y público.
El ciclo, que durará hasta el 4 de enero de 2024 (!), nos ofrecerá obras maestras tan atractivas como Ciudadano Kane, El crepúsculo de los dioses, Los espigadores y la espigadora, Ginger y Fred, El ángel exterminador, El verdugo, 2001 : Una odisea del espacio y otras muchas. Siempre en jueves, a las 19 horas, con entrada gratuita hasta completar el aforo. Procuraremos no perdernoslas.
La figura històrica de Mariana Pineda, heroïna de la llibertat i víctima de l'absolutisme borbònic, ben coneguda i popularitzada per Federico García Lorca, és la protagonista de l'obra Mariana Pineda: bordando la República, d'Ico Martín, que anit es representà a l'Aparte Espacio Creativo, una sala de petit format de Las Palmas de Gran Canaria que fa poc va iniciar la seva prometedora aventura de propostes artístiques. Martín, nascut a la Isleta, a Las Palmas, és autor de diversos textos teatrals com Pasión y Dinero, Cuando aúllan los chacales, Trío de Gatas o No descubras a Míster William, entre altres. També ha destacat com a escenògraf i dissenyador de vestuari.
La trama ens presenta Ariadna, una escriptora que està novel·lant la vida i la mort de Mariana Pineda. La ingestió d'uns fàrmacs prescrits pel seu metge li provoca un desdoblement de personalitat en la de l'heroïna granadina, que dona peu a l'autor a fer reflexionar, en forma de monòleg, sobre la repressió política i les ànsies de llibertat, a més del paper controlador de l'Església, representada per una monja.
Magnífiques les actuacions de Yolanda Marcos i de Cynthia Jiménez, en els papers de Mariana/Ariadna i la religiosa, especialment la primera en qui recau el pes de l'obra, complementada amb notables mostres dels seus dots musicals com a cantant. Sòbria i ajustada escenografia i perfecta organització logística d'Aparte Espacio Creativo en una sala plena de gom a gom. Sens dubte, una vetllada agradable.
.../...
La figura histórica de Mariana Pineda, heroína de la libertad y víctima del absolutismo borbónico, bien conocida y popularizada por Federico García Lorca, es la protagonista de la obra Mariana Pineda: bordando la República, de Ico Martín, que anoche se representó en el Aparte Espacio Creativo, una sala de pequeño formato de Las Palmas de Gran Canaria que recientemente inició su prometedora aventura de propuestas artísticas. Martín, nacido en la Isleta, en Las Palmas, es autor de varios textos teatrales como Pasión y Dinero, Cuando aúllan a los chacales, Trío de Gatas o No descubres a Míster William, entre otros. También ha destacado como escenógrafo y diseñador de vestuario.
La trama nos presenta a Ariadna, una escritora que está novelando la vida y la muerte de Mariana Pineda. La ingestión de unos fármacos prescritos por su médico le provoca un desdoble de personalidad en la de la heroína granadina, que da pie al autor a hacer reflexionar, en forma de monólogo, sobre la represión política y las ansias de libertad, además del papel controlador de la Iglesia, representada por una monja.
Magníficas las actuaciones de Yolanda Marcos y de Cynthia Jiménez, en los papeles de Mariana/Ariadna y la religiosa, especialmente la primera que es en quien recae el peso de la obra, complementada con notables muestras de sus dotes musicales como cantante. Sobria y ajustada escenografía y perfecta organización logística de Aparte Espacio Creativo en una sala llena hasta los topes. Sin duda una agradable velada.
Cinc anys després d'acomiadar-me del bloc, decideixo reobrir-lo per compartir amb els meus conciutadans canaris aquelles informacions, opinions o inquietuds que l'actualitat faci emergir. És per aquesta raó que, a partir d'ara, oferiré el text dels apunts en versions catalana i castellana.
Cinco años después de despedirme del blog, decido reabrirlo para compartir con mis conciudadanos canarios aquellas informaciones, opiniones o inquietudes que la actualidad haga emerger. Es por esta razón que, a partir de ahora, ofreceré el texto de los apuntes en versiones catalana y castellana.
 |
| (1) Escut del club. |
 |
| (2) El Gran Canaria Arena. |
 |
| (3) L'actual equip, al complert. |
 |
| (4) Albert Oliver. |
 |
(1) El nom del pic de Las Nieves cobra tot el seu sentit
aquests dies. És el sostre de Gran Canària (1.965 m).
|
 |
(2) Tot i que el pic canari per antonomàsia és el Teide.
Aquesta foto s'ha tornat viral aquests dies, de forma
comprensible.
|
 |
(3) Una altra vista del Teide. Paisatge
amb friqui, com es pot apreciar.
|
 |
(4) Ninot de neu a Gran Canària.
|
 |
(5) Aquesta imatge és del 2017: calamarsada a Lanzarote.
|
 |
| (4) Domínguez, treballant al seu taller. |
 |
| (5) "Revolución" |
 |
| (6) A Txecoslovàquia. |
