 |
| (1) Avui fa 52 anys. |
El 22 d'octubre és el dia de la bandera canària. Tal dia com avui però del 1964, el MPAIAC, moviment liderat per Antonio Cubillo, adoptà com a bandera nacional el conegut disseny de tres franges verticals, blanca, blava i groga, amb set estrelles verdes.
De fet la bandera s'originà alguns anys abans, ja que va ser una creació del Movimiento Canarias Libre, petit grup revolucionari precursor del MPAIAC i de la resta de formacions independentistes canàries. El 1961, María del Carmen Sarmiento, Jesús Cantero y Arturo Cantero creaven una ensenya pròpia per a l'arxipèlag, combinant els colors de Tenerife (blanc i blau) amb els de Gran Canària (blau i groc). Fou hissada per primera vegada a Teror, en ocasió de la festa patronal de la Mare de Déu del Pino, patrona de Gran Canària.
 |
| (2) Antonio Cubillo. |
Cubillo hi afegí les set estrelles de color verd (sembla que com referència al continent africà) i de cinc puntes (d'evident significació socialista), tantes com illes, disposades democràticament en cercle, per evitar suspicàcies i en un intent de superar el denominat plet insular. Amb els anys, la bandera ha estat adoptada per les més variades formacions autòctones, inclosa la governamental Coalició Canària, i és la més popular, la que es fa arborar en tota mena de manifestacions i la que penja dels balcons de les cases.
Institucionalment, però, la bandera oficial difereix una mica, ja que si bé conserva els colors, el blau central és més fosc i en lloc de les estrelles verdes figura l'escut autonòmic. És per això que aquesta ensenya és coneguda pels sectors nacionalistes, una mica despectivament, com
la bandera de los perros.
 |
| (3) Salomònica presència de les dues banderes en un despatx oficial. |
Ja que parlem d'estrelles verdes, acabem amb la lletra d'una preciosa cançó, "Ach Guañac", del grup Taburiente:
Cuando amanece se despierta
todas las aguas del Atlántico,
entre sus senos hay un pueblo
que nació libre y hoy espera
reconstruir sobre la herida
la nueva era de las islas,
sacar las cercas del paisaje
y verlo libre como antes.
Que el campesino siembre su propio pan
y el pescador pueda trabajar sus redes.
Un mar azul que brille
con siete estrellas verdes,
el amarillo en tus trigales
y el blanco en tus rompientes.
Traer a todo aquel hermano
que por amarte hoy está lejos,
unirnos todos al futuro
para que juntos seamos libres,
y en los lugares donde hay sed
reverdecer y darte el trigo,
y en los caminos que forjamos
ver crecer a nuestros hijos.
 |
| (4) Portada del disc de Taburiente. |
[Imatges: www.noticanarias.com (1), anghelmorales.blogspot.com.es (2), www.laprovincia.es (3), nacioncanaria.blogspot.com.es (4)]
