Any Àngel Guimerà

El proper 18 de juliol farà cent anys de la mort d’Àngel Guimerà. Per commemorar-ho com cal, el Govern de la Generalitat ha decretat l’Any Àngel Guimerà, que serà impulsat i coorganitzat per la institució Lletres Catalanes i l’Ajuntament del Vendrell  i comisariat per Ramon Bacardit. El compte obert per tal motiu a Twitter/X (@AnyAngelGuimera) informa que l’objectiu de l’Any és “donar a conèixer tota la seva obra com a dramaturg, la seva vessant com a poeta i el paper determinant com a verbalitzador del catalanisme i activista a favor dels drets humans”. Pel que fa a la web oficial (cultura.gencat.cat), insisteix en aquesta triple condició de Guimerà com a dramaturg, poeta i activista catalanista, a la vegada que ofereix dades biogràfiques i anuncia els primers actes programats.

Per raons acadèmiques i també personals, estic especialment interessat en tot el que fa referència a la figura de l’escriptor canari-català i no cal dir que intentaré fer un seguiment continuat dels actes que estan previstos al llarg de l’any que acabem d’encetar, que traslladaré a aquest bloc quan s’escaigui. De moment, l’inici dels actes serà el 23 de febrer al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, la vila tan estretament lligada a la vida del dramaturg. Hi participaran Gemma Ventura, Blanca Llum Vidal i Mercè Pons, entre més ponents.

[Imatges: govern.cat i escriptors.cat]

Mestissatges

(1) Àngel Guimerà.

Per les venes d'Àngel Guimerà discorria sang catalana i canària, per part de pare i mare, respectivament. Si del que es tracta és de parlar allò que posa en relació les Canàries i Catalunya, què millor que començar parlant del gran dramaturg?

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 6 de maig de 1845 al carrer Canales (rebatejat posteriorment com "Ángel Guimerá") de Santa Cruz de Tenerife. Quatre dies després fou batejat a la parròquia de la Concepción. Foren els seus pares Agustí Guimerà i Fonts i Margarita Jorge Castellano. Viuria pocs anys a l'arxipèlag ja que el 1853, encara nen, aniria a viure a Barcelona primer i al Vendrell, d'on procedia la família paterna, després. 

(2) Guimerà als 8 anys, quan marxà a Catalunya.

L'establiment dels Guimerà a les Canàries es produí a inicis del segle XIX, quan Agustí Guimerà i Ramon, oncle-avi del dramaturg, decidí abandonar Cal Ximet, la casa pairal vendrellenca, i fer-se mariner amb la intenció d'arribar a Amèrica. Problemes logístics amb el vaixell el retingueren a Santa Cruz de Tenerife on acabaria arrelant-hi. El seu nebot, que també es deia Agustí i que seria el pare de l'escriptor, arribaria a Tenerife el 1826, on coneixeria Margarita Jorge, de família vinculada al comerç. Josep Miracle, biògraf de referència de l'escriptor, va revelar després d'una conscienciosa investigació, que els pares de Guimerà no van regularitzar el seu matrimoni fins arribar al Vendrell. L'escriptor es va esforçar tota la seva vida en amagar aquesta condició de fill natural, tot i que a la seva obra en trobem rastres a través mitjançant diferents personatges.

(3) Teatre Guimerá, a Santa Cruz, conegut popularment com "La bombonera".

La trajectòria personal, literària i política d'Àngel Guimerà transcorregué a Catalunya, tot i que mai no abandonà la vinculació sentimental amb la seva illa natal. A la seva obra trobem referències a les seves platges ("salnitroses, negres i brillants"),  la Candelaria, el Teide, la lluita canària o l'accent de la seva mare, tal com reporta Miracle.

Una altra condició personal de Guimerà, el fet de participar de dues cultures diferents i de ser producte, en certa manera, d'un mestissatge, es reflecteix a la seva obra com a escriptor. Així ho creu Xavier Fàbregues, un altre dels seus biògrafs, per a qui el tema de l'inadaptat o diferent és recurrent en les obres de Guimerà.

(4) Monument a Santa Cruz de Tenerife.

De tota manera, Santa Cruz de Tenerife no ha oblidat en cap cas un dels seus fills il·lustres. Just després de la seva mort, el principal teatre de la ciutat i el carrer on és situat foren rebatejats com a "Ángel Guimerá" i posteriorment s'hi erigí una estàtua, còpia de la que es troba a la plaça del Pi de Barcelona, obra de l'escultor Codina.


[Imatges: www.escriptors.cat (1 i 2), www.santacruzmas.com (3), www.minube.com (4)]

'Aicà maragà' / Sigueu benvinguts! / ¡Sed bienvenidos!

Un nou bloc: Neigà. Un bloc que posarà en contacte dos territoris ben diferents (o no tant, com anirem veient): els Països Catalans i les illes Canàries. Amb un doble objectiu: per una banda, contribuir a un major coneixement d'aquells temes canaris que més poden interessar a la societat catalana (política, història, folklore); per l'altra, difondre la poc coneguda presència catalana en aquell arxipèlag, un exemple de la qual és l'església de Monserrat, a l'illa de La Palma, impulsada per un català.

(1) Església de Monserrat.

El propòsit del bloc és, doncs, agermanar dues realitats personalment molt estimades per l'autor, i d'aquí el seu títol genèric. Neigà, en la llengua dels guanxes, té el significat de germà. Ho sabem per la informació que ens va deixar Leonardo Torriani el segle XVI. Aquest enginyer italià, enviat a l'arxipèlag amb la missió d'organitzar-ne la fortificació, va escriure una Descripción de las Islas Canarias, i entre moltes altres valuoses informacions, transcriu un cant de tristesa o endecha de procedència aborigen, tot incorporant-ne la traducció:

Aicà maragà, aititù aguahae
Maicà guere, demacihani
Neigà haruuiti alemalai.

[Sigueu benvinguts! Mataren la nostre mare
aquesta gent forastera, però ja que estem reunits
germà, em vull casar, ja que estem perduts.]

(2) Leonardo Torriani.

Esperem que aquest bloc sigui del màxim interès per tot aquell que hi entri, el llegeixi i, si és el cas, formuli comentaris o discrepàncies, cosa que des d'ara agraïm.

Imatge de la capçalera del bloc: església de Valverde (El Hierro), foto de l'autor. Procedència de les imatges: foto de l'autor, www.lapalmabiosfera.es (1), canalviajes.com (2).