Avui (*) és la Mare de Déu de Montserrat i
Vilaweb ha tingut
la bona pensada de dedicar un petit reportatge a les esglésies, ermites i
altres indrets que porten el nom de la Moreneta, i amb ella la petja de
catalans, als cinc continents. La sorpresa m’ha sorgit al descobrir que
una de les esglésies més antigues, amb més de cinc-cents anys
d’història, es troba a l’illa canària de La Palma i fou fundada per un
tarragoní. No he pogut evitar aprofundir-hi mínimament.
 |
| (1) Detall d'un fresc de l'església. |
El tarragoní en qüestió (nascut el 1505 a Tarragona o a la Selva del
Camp, segons les fonts, i mort després del 1550) es deia Marc Robert de
Montserrat, fou un dels conqueridors de l’illa i figurà com un dels sis
primers regidors del seu
cabildo. La seva principal activitat fou, però, econòmica com a fundador d’un
ingenio (és
a dir, plantació i fàbrica) de sucre, a la localitat de Los Sauces, i
com a encarregat de portar les obres de pujada de l’aigua juntament amb
un soci anomenat Cordero. És per això que les fonts d’aigua més
importants de La Palma són conegudes com Manantiales de Marcos y
Cordero, actualment canalitzades i situades en uns paratges de gran
bellesa (La Palma fou declarada reserva de la biosfera per la UNESCO el
1983).
 |
| (2) Façana del temple. |
Per atendre les necessitats espirituals d’amos i treballadors de l’
ingenio,
Marc Robert fundà el 1515 l’ermita gòtica de Nuestra Señora de
Monserrat (sense t), que els anys seixanta del segle passat fou sotmesa a
una profunda restauració dotant-la d’elements neoromànics i
reinaugurada el 1968 (el 27 d’abril, és clar). Es tracta del temple més
gran de l’illa, té tres naus, absis, artesanat
de fusta de teia i paviment de marbre. Sens dubte, la peça de
més valor és un retaule de la Moreneta, atribuït al pintor flamenc
Pieter Poubrus (finals del segle XVI), un encàrrec de l’Heredamiento de
los Catalanes, patrons de l’església (a dalt, un detall).
 |
| (3) Imatge mariana. |
L’església també allotja una imatge de la Mare de Déu. Es
tracta d’una escultura en fusta policromada del segle XVI que antigament
anava acompanyada de dos angelets que serraven la muntanya, segons la
coneguda iconografia mariana, i que lamentablement s’han perdut. El
que no s’ha perdut és la veneració per aquella imatge, que cada 27
d’abril és portada en processó per San Andrés y Los Sauces, municipi que
comparteix patronatge amb Catalunya.
[(*) Apunt publicat originalment el 27 d'abril de 2016 al bloc Les aigües turbulentes de Vilaweb; imatges: www.lapalmabiosfera.es i www.bienmesabe.org]
