Durant quatre dimecres del mes d'octubre, i organitzat per la Fundación Internacional Alfredo Kraus, s'ha celebrat al Museo Canario de Las Palmas el Seminari "Aproximación a la zarzuela: del siglo XVII al XX". El seminari ha anat a càrrec de la professora Isabel Saavedra Robaina, que l'any passat vam conèixer en un altre (dedicat en aquell cas a l'òpera) i que té la virtut de fer les conferències d'allò més amenes, ja que combina les explicacions (de forma distesa i simpàtica) amb fragments musicals que il·lustren la matèria a tractar. En aquest cas eren vídeos de coneguts cors, àries o duets de famoses sarsueles. Qui no ha cantat o cantussejat alguna vegada "fiel espada triunfadora...", "a beber, a beber y a apurar..." o "por la calle de Alcalá, con la falda almidoná..."?
I malgrat la popularitat d'alguns fragments, personatges o motius, la sarsuela és un gran desconegut per al gran públic. El Seminari ja conclòs ha servit per conèixer-ne més detalls, la seva trajectòria històrica, els seus subgèneres, els compositors, els lletristes (grans oblidats), els escenaris... Potser el que més em va cridar l'atenció és el descobriment a la Biblioteca Nacional, per part de la pròpia Isabel Saavedra, d'un llibret de Lope de Vega amb la inscripció "zarzuela" anterior a la construcció del palau del mateix nom (on viu el rei espanyol) i que és d'on es considerava que procedia el nom.
Al desconeixement hi ha contribuït sens dubte la mirada condescendent amb què ha estat tractada per segons quins sectors. Considerada tradicionalment un gènere menor (en relació a l'òpera) per popular, es creu erròniament que és exclusivament madrilenya; si bé moltes de les sarsueles més conegudes desprenen un aroma inequívocament chulapón, tots els territoris en poden presumir, incloses la catalana Cançó d'amor i de guerra. No li ha fet cap favor ser coneguda comunament com a género chico, que per cert és només un subgènere de la sarsuela, com bé s'encarregà de recalcar-nos Saavedra.
Per què no es programa més sarsuela? Gènere omnipresent durant el segle XIX, gaudí fins la guerra de 1936 de molt predicament entre el gran públic, però hagué de competir successivament amb les noves formes d'entreteniment, el cinematògraf, les varietats... Però no ha caigut en l'oblit: a Las Palmas, l'associació Amigos Canarios de la Zarzuela, fundada fa trenta anys, porta diverses obres als escenaris cada temporada. Enguany, La del manojo de rosas i El barbero de Sevilla, a més d'una gala lírica.
***
Durante cuatro miércoles del mes de octubre, y organizado por la Fundación Internacional Alfredo Kraus, se celebró en el Museo Canario de Las Palmas el Seminario "Aproximación a la zarzuela: del siglo XVII al XX". El seminario corrió a cargo de la profesora Isabel Saavedra Robaina, que el año pasado conocimos en otro (dedicado en ese caso a la ópera) y que tiene la virtud de hacer las conferencias de lo más amenas, ya que combina las explicaciones (de forma distendida y simpática) con fragmentos musicales que ilustran la materia a tratar. En este caso eran vídeos de conocidos coros, arias o dúos de famosas zarzuelas. ¿Quién no ha cantado o canturreado alguna vez "fiel espada triunfadora...", "a beber, a beber ya apurar..." o "por el calle de Alcalá, con la falda almidoná..."?
Y pese a la popularidad de algunos fragmentos, personajes o motivos, la zarzuela es un gran desconocido para el gran público. El Seminario ya concluido ha servido para conocer más detalles, su trayectoria histórica, sus subgéneros, los compositores, los letristas (grandes olvidados), los escenarios... Quizás lo que más me llamó la atención es el descubrimiento en la Biblioteca Nacional, por parte de la propia Isabel Saavedra, de un libreto de Lope de Vega con la inscripción "zarzuela" anterior a la construcción del palacio del mismo nombre (donde vive el rey español) y que es de donde se consideraba que procedía el nombre.
Al desconocimiento ha contribuido sin duda la mirada condescendiente con la que ha sido tratada por según qué sectores. Considerada tradicionalmente un género menor (en relación a la ópera) por popular, se cree erróneamente que es exclusivamente madrileña; si bien muchas de las zarzuelas más conocidas desprenden un aroma inequívocamente chulapón, todos los territorios pueden presumir, incluídas la catalana Cançó d'amor i de guerra. No le ha hecho ningún favor ser conocida comúnmente como "género chico", que por cierto es sólo un subgénero de la zarzuela, como bien se encargó de recalcarnos Saavedra.
¿Por qué no se programa más zarzuela? Género omnipresente durante el siglo XIX, gozó hasta la guerra de 1936 de mucho predicamento entre el gran público, pero tuvo que competir sucesivamente con las nuevas formas de entretenimiento, el cinematógrafo, las variedades... Pero no ha caído en el olvido: en Las Palmas, la asociación Amigos Canarios de la Zarzuela, fundada hace treinta años, lleva varias obras a los escenarios cada temporada. Este año, La del manojo de rosas y El barbero de Sevilla, además de una gala lírica.
[Imatge: aczrzuela.com]
