Dels presoners als plàtans

Ens acostem avui de nou a un personatge amb arrels catalanes i de biografia d'indubtable interès. José Samsó Henríquez nasqué a Guía (Gran Canària) el 1890 però, igual que Guimerà, el seu pare Climent Samsó era català de Caldes de Montbui i la seva mare canària de Gáldar. És probable, tot i que no ho he pogut constatar, que fos familiar d'Òscar Samsó, poeta de Caldes. Després de cursar estudis secundaria a Las Palmas, seguí una brillant carrera universitària que el dugué a llicenciar-se en dret (1911) i farmàcia (1917) a Barcelona, i en filosofia i lletres (1921) a Sevilla.

(1) Samsó, jove tinent.

La primera de les llicenciatures, combinada amb la milícia, determinà la seva carrera professional, ja que ben d'hora ingressà al Cos Jurídic Militar com a tinent auditor. La seva actuació pública més rellevant fou la participació en les tasques humanitàries en el marc de la neutralitat espanyola a la Guerra del 14, sota l'impuls d'Alfons XIII. En tant que auditor de guerra romangué dos anys a Alemanya visitant camps de concentració i hospitals de guerra a l'objecte de comprovar el compliment de les convencions internacionals i el tractament humanitari que rebien els presoners, bàsicament francesos. La seva labor la documentà a Las visitas a los prisioneros de Guerra e internados civiles en Alemania (1919). En aquest informe reporta les intercessions en casos de penes de mort contràries a les convencions internacionals i el grau de compliment de les garanties processals en els consells de guerra.

(2) Samsó (amb una càmera fotogràfica) a Alemanya.

Quan tornà a les Canàries obrí un segon i insospitat front professional a la seva vida: el cooperativisme agrícola, sector plataner. Per la branca materna, Samsó descendia d'una família amb un ampli patrimoni agrícola al nord de Gran Canària i aquesta circumstància, unida a la influència que rebé del cooperativisme alemany, determinà que a la dècada dels vint iniciés una intensa activitat en aquest camp: fundador del Sindicato Agrícola de Guía (després del Norte de Gran Canaria), que aglutinà la majoria de plataners de la zona i que va arribar a produir i exportar el 80% del plàtan de l'illa; fundador del Sindicato de Regantes del Norte de Gran Canaria, impulsor d'embassaments, canals i regs; i, en fi, president del Consejo Ordenador de la Exportación del Plátano.

(3) Plataneres a la vila de Guía.

José Samsó era auditor general de Canàries en el moment de l'esclat de la guerra del 36. Encara que monàrquic i favorable al cop d'estat, aviat tindria problemes amb el règim naixent i, curiosament, tant l'activitat jurídico-militar com la cooperativista estan en l'origen d'aquests problemes. Coherent amb l'alt sentit de l'ètica i l'equanimitat que sempre van presidir la seva actuació, Samsó era contrari a l'afusellament d'un grup de persones, entre elles Antonio Boix, l'ex-governador civil de Las Palmas. Simultàniament, la Falange pretenia el control de l'exportació platanera del moment, que reportava moltes divises. Les pressions en els dos fronts oberts determinaren el seu cessament tant del Consejo Ordenador com de la seva plaça d'auditor i la seva deportació a la Península (1937).

(4) Poc temps abans de la seva mort.

No tornaria a les Canàries fins el 1944 i no seria ascendit (a general) fins el 1963. Dos anys després moriria a Barcelona.

[Informació extreta de bienmesabe.org i Sergio Aguiar Castellano; imatges: (1 i 2) arxiu familiar, bienmesabe.org; (3) www.todocoleccion.net; (4) galdaraldia.es]