dissabte, 14 de gener de 2017

Descobrint el passat

A les Canàries l'arqueologia sempre ha estat una disciplina d'especial interès i importància, i que té un ampli camp per recórrer encara, si tenim en compte el que queda per conèixer del període comprès entre els primers poblaments guanxes i les invasions castellanes. A la història de l'arqueologia canària destaquen noms com els de Gregorio Chil (el fundador del Museu Canari), Rosendo García-Ramos (un darwinista director del Gabinet Científic de Tenerife) o Antonio Tejera (actual catedràtic de Prehistòria de La Laguna), però avui parlarem d'un altre perquè era català de naixement, Luis Diego Cuscoy.

(1) Luis Diego Cuscoy (1907-1987).



Diego va néixer a Sant Esteve d'en Bas el 1907 i amb nou anys es traslladà amb la seva família a Tenerife, on el seu pare, guàrdia civil, fou destinat. Estudià Magisteri i exercí la docència a La Laguna i després durant un temps a Galícia, tornant definitivament a Canàries el 1934. Les seves vinculacions amb sectors esquerrans comportaren que, acabada la guerra d'Espanya, fos denunciat i desterrat a Cabo Blanco, al sud de Tenerife. Avui aquest lloc es troba a tocar de la massificada zona turística de Los Cristianos però a la postguerra era un poble remot. El que havia de ser un càstig per a Diego va acabar essent una oportunitat, ja que en el transcurs d'una excursió per la zona descobrí una cova funerària, fet que despertà el seu interès per la història antiga i que comportà l'inici d'un extens període d'estreta col·laboració amb organismes d'investigació arqueològica (1941-1969). El 1958 va ser nomenat primer director del Museu Arqueològic de Tenerife, càrrec que retingué fins a la seva mort a La Laguna el 24 d'abril de 1987.

(2) Treball de camp: enquestes a pastors (anys 60).

L'Institut d'Estudis Canaris, del qual havia estat membre destacat, organitzà unes jornades en el centenari del seu naixement, per posar en valor la seva faceta multidisciplinària: "fou un escriptor amb obra en vers i prosa, prolífic periodista, mestre reformista, etnògraf, antropòleg i arqueòleg; en definitiva, un humanista del segle XX". Considerat un pioner en molts dels seus treballs, entengué la importància del context en la investigació arqueològica, especialment el territori. Les seves línies d'investigació van abastar l'adaptació al medi i l'aprofitament dels recursos naturals per part dels guanxes, la transhumància dels pastors i les zones d'autosuficiència econòmica. Aquest era el retrat, inclòs un esment al seu origen, que en feia Fela Palenzuela, una amiga seva: "la seva vàlua com a mestre, poeta, escriptor, arqueòleg i un sens fi de qualitats i bon fer d'un nen que arribà des de les terres de la tramuntana per conèixer les nostre illes i entregar la seva vida al seu estudi".

(3) La seva obra més important.
Publicà, entre més llibres, Tenerife, la isla del Teide (1948, d'interès tant científic com literari), Entre el volcán y la caracola (1957, contes i llegendes de les set illes) i  Los Guanches, vida y cultura del aborigen de Tenerife (1968). Per decisió del Govern de Canàries, està en curs la digitalització del ric llegat documental que l'arqueòleg i etnògraf acumulà al llarg de la seva vida, i que inclou fotografies, diapositives, pel·lícules, gravacions d'àudio, manuscrits i epistolaris. Els més moderns mitjans tecnològics per facilitar l'accés al saber més antic.


[Informacions extretes de www.guanches.org i www.bienmesabe.org; imatges: (1) www.revistacanarii.com, (2) tagororculturaldeagaeche.blogspot.com.es, (3) www.todocoleccion.net]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada