Pantone 7406

La bandera de les Illes Canàries, de la qual ja vam parlar una vegada, és composta, com tothom sap, per tres franges verticals de color blanc, blau i groc. Així es va establir el 1961 quan va ser creada pel moviment Canarias Libre, així l'ha adoptat l'independentisme modern i així va quedar fixat també legalment pel vigent estatut d'autonomia. Com que el darrer dels tres colors està tant de rabiosa actualitat a casa nostra, és oportú investigar perquè la bandera canària du el color groc.

(1) Que no falti el groc.

En principi aquests tres colors no tenen cap significació concreta, però tradicionalment s'ha acceptat que és una combinació de les antigues banderes de les províncies marítimes de Tenerife (blanca i blava) i Gran Canària (blava i groga). Les actuals illes amb el mateix nom han heretat els colors.

(2) Bandera gegant a Las Palmas.

Anant una passa enrere sembla que l'adopció, en el cas de Gran Canària, del blau i el groc com a bandera marítima (el 27 de novembre de 1867, fa 150 anys justos) va ser completament arbitrària però es diu que el blau remet al mar i el groc als cims de l'illa. Certament, l'intens blau de l'Atlàntic grancanari i els colors terrosos de les seves muntanyes fan plausible aquesta interpretació.

(3) Els "groguets" canaris.

Quan el principal equip de futbol de les illes, la Unión Deportiva Las Palmas, es va fundar i va haver de decidir els colors de la seva equipació (1949), va adoptar els mateixos que els de l'illa: samarreta groga, pantalons blaus i mitjons blaus amb la vora groga. El periòdic Canarias Deportiva interpretava aquests colors, de forma poètica, com "el oro de nuestras playas y el azul de nuestro mar". També serveix.

Per cert, el groc de la bandera canària és un Pantone 7406.

[Informació extreta de Viquipèdia; imatges: (1) www.noticanarias.com, (2) panoramio.com, (3) www.elgoldigital.com]

Vencerà, vencerà, vencerà

Avui parlarem de futbol i, concretament, d'un dels principals equips de les Canàries, la Unión Deportiva Las Palmas, que per cert s'enfrontarà al Barça a meitats de gener en partit de lliga espanyola.

(1) Escut del club.

Fundat el 1949 resultat de la fusió d'altres cinc clubs, la Unión Deportiva Las Palmas ha militat durant 33 temporades a Primera divisió, però també ha conegut períodes menys brillants a categories inferiors i va estar a punt, en una ocasió, de desaparèixer degut a dificultats econòmiques. Les seves màximes fites han estat un subcampionat de Lliga (1968/69) i un subcampionat de la Copa del Rei (1977/78), que va perdre contra el Barça de Cruyff, Rexach, Migueli i companyia. Més dades: els colors de l'equipació són els mateixos de la bandera de Gran Canària (samarreta groga i pantaló blau), juga a l'estadi de Gran Canaria, que el 2003 va substituir l'històric estadi Insular, té 19.000 socis i 41 penyes d'afeccionats (cap a Catalunya, si no vaig errat) i la seva mascota és un canari (què si no?) de nom Pío pío, que s'encarrega d'animar l'equip mentre sona un himne que fa:
 
Es la Unión Deportiva Las Palmas
nuestro equipo señero sin par
con su juego brioso y brillante
vencerá, vencerá, vencerá.

(2) Pío, pío...

I una curiositat: al seu escut lluu una corona reial perquè el Club Victoria, una de les formacions fundadores, tenia el títol de "Reial".

(3) Sandro Ramírez.

En l'actual plantilla del primer equip juguen dos futbolistes procedents dels Països Catalans, el defensa Pedro Bigas, nascut a Palma de Mallorca, i el central Ángel Montoro, nascut a València. Un altre jugador segurament més conegut a casa nostra és Sandro Ramírez, jugador de l'equip infantil que el 2009 va passar al Barça i que actualment milita al Màlaga.

[Apunt dedicat a la memòria del senyor Juan, entrenador que va ser d'equips infantils de la Unión Deportiva; Imatges: (1) Viquipèdia; (2) www.pasionamarilla.com; (3) www.sport.es]