dissabte, 5 de novembre de 2016

Volien bisbes catalans?

Durant quasi trenta anys, la diòcesi de les Canàries, amb seu a Las Palmas, va ser regida per bisbes catalans. Successivament, els prelats Codina (d'Hostalric), Lluch (de Manresa) i Urquinaona (que, encara que andalús, va viure els darrers anys a Catalunya) van ocupar aquella seu a mitjans segle XIX.
(1) Bisbe Codina.

Bonaventura Codina Augueroles arribà a la diòcesi el 1848 acompanyat de sant Antoni Maria Claret, el pare Claret, amb qui exercí l'apostolat a les illes. Reformà el seminari conciliar i el capítol catedralici, però és recordat sobretot per la seva meritòria actuació hospitalària i humanitària en ocasió d'un episodi de còlera que assolà l'illa de Gran Canària (juny-agost de 1851). A conseqüència d'un accident a Tafira (Las Palmas), patí un edema que el dugué a la mort el 1857. El 1978 es va exhumar el seu cos incorrupte, que és exposat a la capella de Los Dolores de la catedral. Té oberta la causa de beatificació.

(2) Bisbe Lluch.
El va succeir Joaquim Lluch Garriga, manresà, per recomanació del seu quasi-paisà pare Claret, de Balsareny i conseller de la reina Isabel II, que era qui exercia el dret de presentació davant de Roma. El 1868 fou enviat a Sevilla i creat cardenal. Com a curiositat, direm que era oncle-besavi del malaguanyat economista i polític socialista Ernest Lluch.

(3) Bisbe Urquinaona.

Urquinaona, abans que fos una plaça barcelonina o una estació de metro, fou un bisbe. José María de Urquinaona Bidot nasqué a Cadis i ocupà la diòcesi canària entre 1869 i 1877, en representació de la qual participà al Concili Vaticà I. Posteriorment regí la seu barcelonina, on aconseguí el patronatge de Montserrat i posà la primera pedra de la Sagrada Família. És enterrat a la basílica de la Mercè.

Hi ha més bisbes catalans a la història eclesiàstica de les Canàries, però no així seguits, l'un rere l'altre.

[Imatges: Viquipèdia (1), www.enciclopedia.cat (2 i 3)]






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada