dissabte, 3 de juny de 2017

Cap a les illes de la Fortuna

La intervenció de catalans i mallorquins al descobriment europeu de les Canàries a l'edat mitjana és poc coneguda, en contrast amb la major notorietat que ha acabat tenint, per a l'imaginari col·lectiu, la participació de normands, portuguesos o, sobretot, castellans. És possible que aquesta invisibilització no sigui del tot innocent. En tot cas es tracta d'un episodi de la nostra història ben estudiat per especialistes com Antonio Rumeu de Armas o el menorquí Elias Serra Ràfols.

(1) Carta portolana de Dulcert.
El coneixement de l'existència de les Canàries es va fer palès ben aviat a casa nostra. El primer mapa medieval on apareix una referència a aquell arxipèlag és la carta portolana feta pel mallorquí Angelí Dulcert el 1339, en la qual hi apareix Lanzarote, batejada com Insula Lanzarotus Marocelus, en referència al genovès Lanzorotto Malocello, que la descobrí el 1312.

(2) Reproducció a escala d'una coca medieval.

Els primeres contactes pròpiament dits daten del 1342. Tenim documentades diverses llicències concedides a ciutadans mallorquins per desplaçar-se, mitjançant coques cobertes o "bayonesques" a les "illes noveylament trobades anvers les parts de Occident, les quals illes vulgarment son apellades illes de Fortuna”. Sabem que arribaren a Gran Canària, marxant un temps després amb diverses parelles d'indígenes. 
 
(3) Crònica de Pere el Cerimoniós.
Anys més tard, la Crònica de Pere el Cerimoniós esmenta una expedició missionera a les Canàries. Es tracta d'una butlla del papa Climent VI (1351) concedint a dos mallorquins (Joan Dòria i Jaume Segarra) llicència per "traslladar-se a l'illa de Canària" amb trenta persones fidels "per convertir a la fe catòlica i honestos costums les gents paganes i idòlatres que hi viuen". Al vaixell embarcaren també dotze indígenes, procedents d'expedicions anteriors, i que havien après a parlar català, factor que havia de facilitar la labor missionera. Sabem que hi havia interès en continuar aquesta activitat per la butlla d'un altre papa, Urbà V, adreçada el 1369 als bisbes de Barcelona i Tortosa animant-los a prosseguir aquest tipus d'expedicions. A tal fi, el 1351 ja s'havia erigit el primer bisbat canari, Telde. Aquesta seu, que seria ocupada per franciscans i carmelites, s'extingí el 1393 i amb ella les notícies que tenim sobre presència catalana a les llavors remotes Canàries. Amb l'inici del segle XV, prendria el relleu el conqueridor normand Jean de Bethencourt.

[Imatges: Viquipèdia]



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada