'Un mar blau que brilli amb set estrelles verdes'

(1) Avui fa 52 anys.

El 22 d'octubre és el dia de la bandera canària. Tal dia com avui però del 1964, el MPAIAC, moviment liderat per Antonio Cubillo, adoptà com a bandera nacional el conegut disseny de tres franges verticals, blanca, blava i groga, amb set estrelles verdes.

De fet la bandera s'originà alguns anys abans, ja que va ser una creació del Movimiento Canarias Libre, petit grup revolucionari precursor del MPAIAC i de la resta de formacions independentistes canàries. El 1961, María del Carmen Sarmiento, Jesús Cantero y Arturo Cantero creaven una ensenya pròpia per a l'arxipèlag, combinant els colors de Tenerife (blanc i blau) amb els de Gran Canària (blau i groc). Fou hissada per primera vegada a Teror, en ocasió de la festa patronal de la Mare de Déu del Pino, patrona de Gran Canària.

(2) Antonio Cubillo.

Cubillo hi afegí les set estrelles de color verd (sembla que com referència al continent africà) i de cinc puntes (d'evident significació socialista), tantes com illes, disposades democràticament en cercle, per evitar suspicàcies i en un intent de superar el denominat plet insular. Amb els anys, la bandera ha estat adoptada per les més variades formacions autòctones, inclosa la governamental Coalició Canària, i és la més popular, la que es fa arborar en tota mena de manifestacions i la que penja dels balcons de les cases.

Institucionalment, però, la bandera oficial difereix una mica, ja que si bé conserva els colors, el blau central és més fosc i en lloc de les estrelles verdes figura l'escut autonòmic. És per això que aquesta ensenya és coneguda pels sectors nacionalistes, una mica despectivament, com la bandera de los perros.

 

(3) Salomònica presència de les dues banderes en un despatx oficial.

Ja que parlem d'estrelles verdes, acabem amb la lletra d'una preciosa cançó, "Ach Guañac", del grup Taburiente:

Cuando amanece se despierta 

todas las aguas del Atlántico, 

entre sus senos hay un pueblo

que nació libre y hoy espera 

reconstruir sobre la herida 

la nueva era de las islas, 

sacar las cercas del paisaje 

y verlo libre como antes. 

Que el campesino siembre su propio pan 

y el pescador pueda trabajar sus redes. 

Un mar azul que brille 

con siete estrellas verdes, 

el amarillo en tus trigales 

y el blanco en tus rompientes. 

Traer a todo aquel hermano 

que por amarte hoy está lejos,

unirnos todos al futuro 

para que juntos seamos libres, 

y en los lugares donde hay sed 

reverdecer y darte el trigo,

y en los caminos que forjamos 

ver crecer a nuestros hijos.

(4) Portada del disc de Taburiente.

[Imatges: www.noticanarias.com (1), anghelmorales.blogspot.com.es (2), www.laprovincia.es (3), nacioncanaria.blogspot.com.es (4)]